La Llegenda

Diu la llegenda que si algun dia de boira espessa, passejant pels ponts de l’Onyar, escolteu una mena de xiulet que us fa pensar en el vent lliscant pel canal del riu, pareu molta atenció perquè potser tindreu la sort de veure volar, o potser nedar, a la Cocollona.

Que no sabeu de qui estem parlant? Vaja, si és un dels personatges més famosos de Girona!

Conten els més vells que fa molts anys, quan al barri del Mercadal encara hi havia un convent de monges clarisses, a una cel·la fosca, situada per sota del nivell del riu, hi havien tancat a la Rosalia, una monja novícia.

Uns diuen que el càstig es devia a què no s’entenia amb la resta de les seves companyes, perquè pensava que eren un mal exemple de vida i els recriminava constantment tot el que feien. Altres, més avesats a històries romàntiques, expliquen que estava tancada perquè la mare superiora l’havia enxampat escapant-se per les nits per anar a reunir-se amb un monjo franciscà del convent de Sant Francesc, de qui estava bojament enamorada.

El seu patiment era tan gran, i va haver de passar tant de temps tancada que, a poc a poc, el seu cos es va anar transformant per adaptar-se al lloc on malvivia. Es passava el temps estirada pel terra, arrossegant-se com si fos un llangardaix i, degut al grau d’humitat d’aquella racó, li van començar a sortir escates per tot el cos.

Per poder-se escapar a través de la finestra que donava al riu, li van començar a créixer ales a l’esquena. Unes ales grans, però delicades, que es plegaven per travessar les petites escletxes que s’obrien entre els barrots i s’obrien majestuoses quan se sentien lliures a fora d’aquella presó.

D’aquesta manera, la Rosalia va passar a convertir-se en una mena de cocodril i papallona alhora, és a dir, en una Coco-llona. Un ésser condemnat a viure amagat, a sortir quan la majoria de gent no la pogués veure i enxampar!

Nens i nenes, nois i noies, homes i dones, si alguna vegada, passant a prop de l’Onyar us cauen a sobre algunes gotes, però us sembla que els núvols no amenacen pluja, no us estranyeu, són llàgrimes de Cocollona. Mireu amunt i crideu: no ploris Cocollona, vola alt i arriba al cel!

Volem que per un dia, vosaltres representeu la Cocollona i us allibereu tot corrents per la bonica ciutat de Girona.

5 i 10 kms sense desnivells i amb dos punts d’avituallament, perque per molt càlida que sigui la nit, no us falti de res.

Amb la inscripció podràs realitzar una aportació voluntària a fins solidàris.